Estudi de la llengua d'Ausiàs March a través de les collocacions

Des de la primera publicació, el 1593, la bellesa dels versos del poeta valencià Ausiàs March ha representat un repte per als lectors. En aquest estudi hem dut a terme una anàlisi del llenguatge del poeta mitjançant una metodologia innovadora pel que fa a la literatura: l'anàlisi de les combinacions de paraules -col·locacions- amb l'ajuda de les TIC.
A partir d'un corpus marcat estructuralment, morfosintàcticament i lematitzat, hem fet una extracció automàtica de les col·locacions de l'obra de March amb l'ajuda d'un motor de cerca optimitzat per a treballar en català antic. Així, tenint en compte les combinacions de categories més freqüents en aquesta llengua, hem obtingut llistats complets de col·locacions -en sentit ampli, com les definia Sinclair en els seus primers treballs-. Posteriorment, hem fet servir un corpus de control per a contextualitzar-les i descriure'n l'ús, cosa que ens ha permés determinar si les combinacions freqüents detectades pertanyien específicament a l'autor -eren part del seu estil-, o a la llengua general de la seua època -com a part de la fraseologia. El nostre estudi ens ha permés constatar les dificultats de l'estudi de la fraseologia en la llengua antiga, així com la productivitat de l'anàlisi col·locacional del llenguatge d'un autor.

Des de la seua primera edició, el 1593, la bellesa dels versos del poeta valencià Ausiàs March han representat un repte per als lectors. En aquest estudi hem dut a terme una anàlisi del llenguatge d'aquest poeta mitjançant una metodologia innovadora pel que fa a la literatura: l'anàlisi de les combinacions de paraules - col·locacions - amb l'ajuda de les TIC. Entre els resultats que aporta aquesta anàlisi es troba la diferenciació entre col·locacions que formen part de l'estil de l'autor i col·locacions que són part de la llengua de l'època (fraseologia).