"Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català.
1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.
Sprache
Verlagsort
Dateigröße
ISBN-13
978-84-7329-486-7 (9788473294867)
Schweitzer Klassifikation
Siegfried Lenz va néixer el 1926 a Lyck, ciutat de Prússia Oriental que després del 1945 passaria a pertànyer a Polònia. Fill d'un oficial de duanes que va morir prematurament, va ser educat en bona part per la seva àvia, i va aprendre simultàniament "a llegir i a pescar". Als tretze anys va ser enrolat en les Joventuts Hitlerianes, i el 1943 cridat a files. Cadet a bord d'un cuirassat que els aliats bombardejaren poques setmanes abans de la capitulació, desertà i fugí a Dinamarca, on fou empresonat. Després de l'armistici, arribà a Hamburg sense cap mena de recurs. Hi sobrevisqué traficant al mercat negre, fins que començà a treballar per a Die Welt.
També aleshores començà a escriure relats i novel·les, i fou company d'Heinrich Böll, Günter Grass, Paul Celan o Ingeborg Bachman dins el Grup 47, que jugaria un paper determinant en la construcció d'una nova literatura alemanya després de la guerra. El seu primer gran èxit arribà l'any 1968 amb Lliçó d'alemany, que li permetria dedicar-se exclusivament a la literatura fins a la seva mort, a Hamburg, a la tardor del 2014. Ha deixat una obra literària vasta i una profunda petja intel·lectual en l'Alemanya posterior al nazisme: un centenar de relats, quinze novel·les, articles, ressenyes, assaigs i mitja dotzena d'obres de teatre.
