La vall de les flors

PREMI DE LITERATURA DEL CONSELL NÒRDIC 2021 «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.» Libération La narradora d'aquesta història és una jove groenlandesa que es deleix per deixar enrere el seu poble i anar-se'n a estudiar a Dinamarca. Allà, però, toparà amb els prejudicis dels companys i la soledat que li causa la distància amb la Maliina, la seva parella. És així com va caient en un malestar profund, i ella, una noia rebel que sempre havia perseguit la llibertat, inicia sense poder-ho evitar el camí cap a l'autocombustió. Mentrestant, al seu país cada vegada hi ha més cementiris amb flors de plàstic que marquen la fi de la vida de joves inuits. Aquest llibre aborda el col·lapse emocional d'una societat on la mort s'amaga sota el silenci de les famílies i les institucions. Implacable, ens mostra la duresa del pas cap a la vida adulta i el poder d'un amor radical que ho arrossega tot. Littérature du Quebec - «Una realitat que et deixa estupefacte i que t'esgarrinxa l'ànima i el cor. Una obra que deixa en el lector una empremta inesborrable.» Libération - «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.» The Nordic House - «Una veu jove i important de Groenlàndia que vol fer-se sentir i s'ha d'escoltar: la Niviaq escriu de manera molt empàtica sobre estar sempre voltant i les dificultats de trobar un lloc on quedar-se que es pugui anomenar "casa".» Limina Rivista - «La vall de les Flors és una novel·la mortal, d'aquelles que et deixen sense alè, com després de rebre un cop de puny a l'estómac. De fet, La vall de les Flors és exactament un cop de puny a l'estómac. Poques plomes tenen el poder de conduir el lector a una espiral delirant i autodestructiva.» Le Monde - «Un crit literari que denuncia el silenci que envolta els nombrosos suïcidis dels seus compatriotes.» Rivista Studio - «La vall de les Flors és una joia de llibre que tot i abordar i explorar la mort, no deixa de ser divertit, salvatge, eròtic, ridícul, poètic.» Benzine - «Niviaq Korneliussen ens ofereix un text contundent i autèntic sobre la dificultat de ser, de ser un mateix i d'estar amb els altres.» Jyllands-Posten - «Una novel·la important i dura sobre la joventut i la cultura del suïcidi a Groenlàndia. Molt potent, que avança amb ritme i elegància.» Litteratursiden - «Mostra amb una elegància literària extraordinària el camí inevitable de la protagonista cap a la foscor que no pot defugir.»