Carta a D. : Història d'un amor

'Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T?has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t?estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l?escalfor del teu cos vora el meu', escriu André Gorz l?any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l?any 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d?una vida al centre de l?ebullició política i intel·lectual de l?Europa de la segona meitat del segle XX. Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions d?una anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals d?esquerres, al París dels anys 50. D?aquest tàndem, ella n?és l?argent viu, l?impuls vital, la intel·ligència de l?instint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció d?aquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a l?ultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest text. André Gorz (Viena, 1923 ? Vosnon, 2007) és un dels pseudònims de Gerhart Hirsch (l?altre és Michel Bosquet, que fa servir per protegir-se en signar els seus articles polítics en plena guerra freda). Filòsof, escriptor i periodista austríac d?origen jueu, passarà els anys de joventut a Suïssa per protegir-se de l?antisemitisme del seu país d?origen. És llavors que comença a interessar-se per Sartre, l?existencialisme i el marxisme humanista. Més tard, a París, desenvoluparà la seva carrera com a filòsof i com a periodista. Col·labora a Les Temps Modernes, esdevé el redactor principal de geopolítica de Paris-Presse l?any 1951 i de L?Express a partir del 1955; esdevé, amb Jean Daniel, el confundador de Le Nouvel Observateur l?any 1964. Del seu període existencialista, destaca la novel·la El traïdor i l?assaig La moral de la història. Heterodox, furiosament independent, autocrític i perspicaç, la reflexió a l?entorn de l?alienació en el treball propiciada pel capitalisme el portarà a l?ecologia política, fins al punt d?ésser considerat com un dels pares del Decreixement.