Torn de nit

Un vodevil negre i policial a l'empordanesa
 
 
Editorial Alrevés (Verlag)
  • 1. Auflage
  • |
  • erschienen am 14. April 2014
  • |
  • 160 Seiten
 
E-Book | ePUB mit Wasserzeichen-DRM | Systemvoraussetzungen
978-84-15900-60-3 (ISBN)
 
La petició dun informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial daquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans. Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a lempordanesa.

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958-2013), doctor en Història, va compaginar la seva tasca professional com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana amb la recerca, la docència universitària i els estudis d'especialització. Autor de nombrosos llibres d'història i de divulgació, com a novel·lista de gènere negre és un dels referents de la novel·la negra en català amb títols com Abans del silenci (Pagès Editors, 2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Quan la nit mata el dia (La Magrana, 2011), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, i, dins la col·lecció 'crims.cat', Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l'empordanesa (Alrevés, 2012) i Remor de serps (Alrevés, 2013)
  • 0,37 MB
978-84-15900-60-3 (9788415900603)
weitere Ausgaben werden ermittelt

1


Un divendres qualsevol, anterior al dilluns del següent capítol:

. així, doncs, no podem pas dir, respectat Alcalde, que el torn de treball de la Guàrdia Urbana al qual ens estem referint sigui estrany, o poc capacitat. En absolut. Potser són, això sí, una mica diferents, però tampoc no massa; potser els podríem trobar peculiars, però tampoc en excés.

Si, per aprofundir en el que estem dient, passem revista al grup, veurem com les opinions anteriors es corresponen amb la realitat.

El caporal, en Joan Vicenç Palomares, presenta vint-i-set anys de servei irreprotxables a la comunitat i té un expedient acadèmic impecable: després de superar l'examen per a majors de vint-i-cinc anys va fer dos cursos de Dret fins que el lamentable accident de l'estufa de gas, que segurament l'Excm. Sr. Alcalde recorda i que li va significar la Medalla de Serveis Distingits, el va deixar una mica commocionat i el va obligar a deixar els estudis.

Pel que fa als agents, i per ordre d'antiguitat, l'Anicet Olivares i Grau, provinent de l'extingit Cos Municipal de Vigilància Nocturna, al qual li resten dos anys escassos per a la jubilació, ha servit a la ciutat amb vocació i dedicació extrema, fins i tot amb una clara defensa de les nostres llibertats democràtiques i nacionals. Si l'Excm. Sr. Alcalde té a bé fer una mica de memòria, va ser aquest agent, en l'afortunadament llunyà 20 de novembre de 1975, qui va llançar els focs artificials des del petit cobert de la brigada de Parcs i Jardins. Un espectacle inoblidable per a tots els demòcrates de la vila, que no va perdre valor pel petit incendi que es va declarar a continuació al magatzem de la brigada d'obres, fruit, sense cap mena de dubte, d'algun grupuscle radical d'extrema dreta que no va acceptar l'alegria general.

Què dir d'en Marcel·lí Rovira i Planas que, no fa ni un any, en el Dia de la Guàrdia Urbana, vostè mateix va condecorar per l'afer dels tres lladres que robaven un caixer automàtic i que ell, tot sol, va detenir. Trenta anys amb l'uniforme avalen la seva trajectòria.

Pocs anys porta amb nosaltres l'Oriol Pérez i Perecaula. Cap queixa d'ell, cap problema. Una dedicació al servei absoluta i estudiant exemplar de quart curs de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treu, de la majoria de les assignatures, matrícules d'honor cada any.

Finalment, l'agent de la darrera promoció, la Jennifer Dacosta i Benítez és un esperit jove que creix aprenent la professió i que tampoc, ara per ara, no ha donat cap motiu de queixa ni preocupació.

En resum, i conscient que té moltes ocupacions, acabaré dient que, des de la Guàrdia Urbana, no acabem d'entendre les preguntes que, en el darrer Ple de l'Excm. Ajuntament, els senyors regidors de l'oposició han fet i que són la causa d'aquest informe.

Potser sí que aquests guàrdies, en fer tant de temps que estan destinats al torn de nit, han potenciat un coneixement tan profund de la realitat ciutadana que són capaços de mesurar exactament la gravetat de cada servei i posar-los en llista per fer primer els més greus i delicats, i deixant per al final els més rutinaris, uns criteris que, segurament, vistos des de fora no s'entenen. No se li ha d'escapar a l'Excm. Sr. Alcalde que, a la base d'això, hi ha la dramàtica manca d'efectius que pateix el Cos i de la qual, en més d'una ocasió, he tingut l'honor de reflexionar-ne amb vostè.

Ah, els informes. Com aquest que acabem de llegir i que, ara mateix, l'arxivera municipal ha rebut per a la seva oportuna classificació i dipòsit. Ella, eficaç i complidora dels protocols, els llegeix tots i, justament per això, li sembla que coneix algunes de les persones que hi surten. Com també queda sorpresa que aquell senyor tan gran, de jove, hagués estat capaç de llançar focs artificials el 20 de novembre de 1975. «Quin valor», pensa. De la cosa del caixer també en recorda alguna cosa, ja que com que viu al carrer Nou encara té en el pensament l'espetec de trets d'aquella matinada.

En fi, alguna cosa han fet que no ha agradat a l'oposició; o l'oposició vol tocar el botet al regidor de la Guàrdia Urbana, o. Vés a saber! En un Ajuntament...! Aquesta és la seva conclusió final i procedeix a l'arxiu de l'informe.

Poden, les paraules, reflectir degudament la realitat? Quina és la naturalesa de la funció policial i els riscos que han d'encarar els homes i les dones a qui confiem la nostra seguretat? Grans preguntes, efectivament. I difícils de contestar.

I més en aquest país nostre de finals dels vuitanta i començaments dels noranta, data aproximada en què van ser escrites les paraules que acabem de llegir. Eren els moments en què Catalunya, esdevinguda la cort dels més espectaculars miracles, es disposava a demostrar, a Espanya primer i, si quedava temps, a la resta del món, que si s'havia de fer una Olimpíada, doncs es feia, i poca cosa més. Després, això sí, de demanar quant costarien i com aniria tot plegat a l'hora de passar comptes.

Dies meravellosos en què tot era possible i cap nou Estatut ni cap finançament autonòmic ennuvolava el futur. La petita i delicada Vilaclara, la més preuada flor de l'Empordà, no era cap excepció d'aquesta situació general. De fet no ho ha estat mai una excepció, certament, però Vilaclara, hem de dir-ho des d'ara mateix, és una mica especial.

Posem un exemple extrem del que estem dient, una situació clara que ens il·lustri sobre la manera de ser de viles i pobles i que no admet termes mitjos ni aigües tèbies, una cosa definitiva, un d'aquells moments en què les persones han de dir qui són i què volen i, a més a més, demostrar-ho: ens referim a les revolucions.

Les revolucions, a Vilaclara, passen per carrers amb catifa fina. Vol dir això que les estridències no són habituals al cap i casal de l'Empordà. L'últim temperi gros que es recorda, en matèria revolucionària casolana, és de 1836, ja que de 1936 no en parla ningú, com si no hagués passat o aquell dia els de Vilaclara tinguéssim tancat per inventari. Si prenem, doncs, el de 1836 com a referència, podem veure com, encara que l'assumpte es va endur per endavant a tot un general, la cosa va anar ràpida i es va girar pàgina amb celeritat.

Vila gran i sàvia a peu d'una frontera que si te'n vas fa pujada i cansa, i si tornes fa baixada i t'entrebanques, la gent de Vilaclara, com la de Sóller de Mallorca, ha vist de tot i sap que tot passa: els que s'havien de menjar el món corren al cap de quatre dies cap a França camí de l'exili, empaitats pels que emplenaven les presons feia exactament els mateixos quatre dies. Els invasors que entraven a tocs de tabal a imposar qualsevol bestiesa són els que al cap d'un tres i no res tornen a passar en direcció contrària amb el tabal per barret. Res de res, diuen els vilaclarencs, tot plegat és una bona tocada de collons i, convençuts d'aquesta veritat immutable, es dediquen, acte seguit, al capítol de coses importants, demanant què hi ha per dinar.

Això no vol dir que els vilaclarencs siguin de bon menar, que no ho són; simplement són diferents, i si cal cremar l'ajuntament perquè avui toca revolució, doncs anem-hi. Ara bé, si pot ser, fem-ho a la vilaclarenca, és a dir, que els que ho facin siguin de fora, que mirin de no trencar res més i fer poca fressa i poc fum. Que la casa de la vila cremi de dia i en horari laboral i, preferiblement, un dilluns perquè el dijous el solar ja ha d'estar net i, d'aquesta manera, la conquesta de la llibertat no emprenyarà per a res el mercat i encara vindrà més gent a mirar com ha anat i, sobretot, sobretot, que tot plegat no costi un duro.

Així és Vilaclara o, si voleu, com diuen els intellectuals de capçalera de la vila, aquells que tenen canongia cultural pròpia per oposició, els que opinen tothora de tot, Vilaclara és liberalitat, ciutat de pas, comunitat acollidora per excel·lència, símbol de llibertat... Ai... Vilaclara i els símbols! Tot Vilaclara és un magatzem de símbols! I no cal ni entrar: la vila està envoltada de símbols que el viatger observador no pot deixar de considerar.

Si venim del nord, com diu la cançó, ens reben, amistosos, dos dels avisos més afectuosos i delicats de la més soferta i antiga tècnica de govern dels pobles i les nacions: la garrotada. I ho fan en la simpàtica forma, plàstica i colorista, del gloriós castell militar i de la moderníssima presó: rebuda amical i sensible on les hi hagi! Ara, que, si venim del sud, ens rep un xiprer de ferro colossal que ens recorda la pau dels cementiris i la futilitat de la vida, allò del pulvis eris i del sic transit gloria mundi, això sí, després de passar enmig d'una sensacional aglomeració de cases de putes, sobretot si véns de la costa. Nascuts entre símbols, envoltats de símbols, farts de símbols, els vilaclarencs han sortit com han sortit, i poca cosa més.

I aquests homes, que fa un moment hem vist a l'informe que calia que es justifiquessin davant de l'oposició, són membres qualificadíssims de la policia de la ciutat, de la Guàrdia Urbana: la darrera frontera empordanesa contra el crim i la més ben defensada muralla contra els enemics, en general, d'Occident. Gent soferta, valenta, dedicada a la lluita contra tot allò que el comandament, en la seva infinita saviesa, designi com a il·legal, impropi, improcedent, impresentable i... bé, ja ens entenem.

Pot, l'arxivera municipal, amb un passat juvenil ple de llibres i lectures poc pietoses, amb companyies conegudes que vorejaven ideologies innombrables,...

Dateiformat: EPUB
Kopierschutz: Wasserzeichen-DRM (Digital Rights Management)

Systemvoraussetzungen:

Computer (Windows; MacOS X; Linux): Verwenden Sie eine Lese-Software, die das Dateiformat EPUB verarbeiten kann: z.B. Adobe Digital Editions oder FBReader - beide kostenlos (siehe E-Book Hilfe).

Tablet/Smartphone (Android; iOS): Installieren Sie bereits vor dem Download die kostenlose App Adobe Digital Editions (siehe E-Book Hilfe).

E-Book-Reader: Bookeen, Kobo, Pocketbook, Sony, Tolino u.v.a.m. (nicht Kindle)

Das Dateiformat EPUB ist sehr gut für Romane und Sachbücher geeignet - also für "fließenden" Text ohne komplexes Layout. Bei E-Readern oder Smartphones passt sich der Zeilen- und Seitenumbruch automatisch den kleinen Displays an. Mit Wasserzeichen-DRM wird hier ein "weicher" Kopierschutz verwendet. Daher ist technisch zwar alles möglich - sogar eine unzulässige Weitergabe. Aber an sichtbaren und unsichtbaren Stellen wird der Käufer des E-Books als Wasserzeichen hinterlegt, sodass im Falle eines Missbrauchs die Spur zurückverfolgt werden kann.

Weitere Informationen finden Sie in unserer E-Book Hilfe.


Download (sofort verfügbar)

6,99 €
inkl. 19% MwSt.
Download / Einzel-Lizenz
ePUB mit Wasserzeichen-DRM
siehe Systemvoraussetzungen
E-Book bestellen