La sang és més dolça que la mel

 
 
Editorial Alrevés (Verlag)
  • 1. Auflage
  • |
  • erschienen am 2. September 2014
  • |
  • 336 Seiten
 
E-Book | ePUB mit Wasserzeichen-DRM | Systemvoraussetzungen
978-84-15900-68-9 (ISBN)
 
Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat dInvestigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas dallò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. Daltra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades capitanejades per un cervell anomenat Dmitry planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent. ¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim daquestes magnituds a les portes dun robatori dalta volada? O potser és per desviar latenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber don bufen.

Josep Torrent Alabau (Bellcaire d'Empordà, 1956) té publicades diverses obres per a infants i joves. Per a adults, ha publicat el llibre de microcontes Fum, pedres, miralls... Les novel·les policíaques La Mirora mata els dimarts i Detalls culinaris van merèixer el Premi Ferran Canyameres. També en el gènere negre, el 2014 va guanyar el I Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la La sang és més dolça que la mel, i el 2015 va publicar La noia que fa vint mesos que és a la presó, ambdues dins la col·lecció de 'crims.cat'. Ha obtingut diversos guardons de reculls de relats per a adults i també el Premi Ramon Muntaner 2012 per la novel·la Abans de la batalla. És l'autor del guió de la pel·lícula medieval 1212. L'any de la croada.
  • 0,39 MB
978-84-15900-68-9 (9788415900689)
weitere Ausgaben werden ermittelt

2


El temps que havia passat des de l'acabament de la guerra, i les preocupacions relacionades de si podria tornar a caminar amb normalitat, l'havien fet relaxar fins al punt que no s'havia adonat que un home d'uns trenta anys escassos l'estava seguint des que havia sortit del bloc d'apartaments on vivia. També hi tenia molt a veure el fet que qui el seguia era prou professional per fer un seguiment discret.

Una estona abans, el comandant Hafiz Demovci havia sortit de casa seva coixejant visiblement de la cama esquerra amb l'ajuda del bastó que, segons li havien dit, en tres setmanes ja podria deixar. Portava un gruixut abric de llana, una gorra amb orelleres i una bufanda tan fosca com la resta de vestimenta. El dia era clar i el sol començava a lluir, però la nit havia estat tan freda com acostumava a serho a mitjan gener. Havia passat els darrers dos mesos de la guerra en un hospital, on li havien operat dues vegades la cama per reconstruir-la-hi fins allà on va ser possible. Un tros de metralla li va malmenar el fèmur i el genoll. Després d'acabada la guerra, encara va estar tres mesos més a l'hospital, on havia passat per una altra operació: l'última, segons li havia dit el traumatòleg. Ara cobrava una pensió d'invalidesa, i tan bon punt estigués millor començaria a fer algunes tasques a l'administració de Kosovo que encara no li havien concretat. Cinc mesos després d'abandonar l'estada a l'hospital, es dedicava a anar a recuperació cada matí i a fer caminades, cada dia una mica menys curtes, cada tarda, per anar musculant la cama, amb una abnegació pròpia d'un soldat valent i decidit com havia estat. Cada dia sortia dues vegades de casa, però es continuava negant a comprar absolutament res, tot i les moltes vegades que li ho havia demanat la seva esposa.

Va saludar d'esma dues dones amb qui s'havia creuat que vivien al seu mateix bloc i que venien de fer la compra, com havia deduït pels grans cabassos que gairebé arrossegaven. Va entrar al parc Gradski, que havia de travessar abans d'arribar al centre de recuperació. A aquella hora, el parc gairebé era desert: era el moment que esperava el noi que feia més d'un quart d'hora que el seguia.

-Bon dia, comandant Demovci -va saludar-lo, posant-se al seu costat.

El comandant es va aturar, es va recolzar sobre la cama dreta i el va mirar fixament mentre es posava en guàrdia i sense respondre-li, preparant-se mentalment per defensar-se si era necessari, tot i que una bona vintena d'anys de diferència, d'entrada, el deixaven amb un important desavantatge.

-He vingut a donar-li un encàrrec, no a fer-li mal -va aclarir el noi, mostrant-li els palmells de les mans, en adonar-se del recel del seu interlocutor.

El comandant va continuar mirant-se'l, esperant.

-Un home que vostè coneix vol posar-s'hi en contacte de manera discreta -va continuar, posant-se la mà dreta a la butxaca de la jaqueta i traient-ne el telèfon mòbil més petit que havia vist mai el comandant.

-Qui és aquest home? -secament.

-No estic autoritzat a dir-li-ho. M'ha dit que li donés aquest telèfon lluny de mirades indiscretes. Ara jo em posaré en contacte amb ell i ja li trucarà -va dir repetint unes paraules que el comandant va entendre que havia assajat, mentre li oferia l'aparell.

Per un moment l'exmilitar va dubtar d'agafar-lo, en passar-li pel cap que podria tractar-se d'un telèfon bomba.

-Si hagués volgut matar-lo ja ho hauria fet abans -va aclarir, interpretant la seva sospita-. Però no ha de témer res: juguem al mateix equip.

El comandant va agafar el telèfon i l'altre va continuar caminant. Al cap d'un centenar de metres es va girar i va veure que el seu interlocutor continuava aturat amb el telèfon a la mà. El noi va treure un altre telèfon de la butxaca, va prémer un parell de tecles, va esperar, va dir una frase, es va guardar el telèfon i va sortir del parc. El comandant va caminar fins a un banc proper i hi va seure amb el telèfon a la mà. Al cap d'un quart d'esperar, va posar-se l'aparell a la butxaca i va dirigir-se a recuperació.

No va ser fins a l'hora de dinar que el telèfon va sonar. La dona del comandant va quedar sorpresa en veure que responia un telèfon del qual ella desconeixia l'existència. Així que l'interlocutor li va dir qui era, el comandant Hafiz Demovci va aixecar-se de taula i, ajudant-se amb el bastó, es va dirigir a l'habitació que utilitzava de despatx i va tancar la porta.

-Dmitry! Quant de temps... -va encetar el comandant, canviant a un to de veu ben amigable-. Fa molt que no sabia res de tu. Com et van les coses?

-Doncs la veritat és que molt bé, Hafiz. Això de la democràcia a Rússia ha obert un gran ventall de possibilitats als que ens dediquem als negocis.

-Això vol dir que els negocis et continuen anant molt bé! -va afirmar, més que preguntar, el comandant, amb una certa enveja, ja que pràcticament l'únic negoci que havia fet l'havia fet amb en Dmitry.

-Sí, noi. Els negocis van molt bé. He diversificat molt. Tinc moltes empreses... -va dir després de fer una pausa gairebé imperceptible per trobar la paraula idònia- que rutllen a base de bé.

-Doncs me n'alegro per tu -va contestar sincerament el comandant, mentre pensava què devia voler el seu antic amic amb qui feia anys que no tenia contacte.

-Escolta, Hafiz, ens hauríem de veure i parlar una estona. Necessitaria que em donessis un cop de mà.

-Em van ferir poc abans d'acabar la guerra...

-Ja ho sé. Ja ho sé. Però no té res a veure. Les gestions que necessito que em facis les pots fer assegut perfectament.

-Amb què vols que t'ajudi?

-D'entrada, agafant un avió i venint-me a veure a Moscou. Com ho tens per a demà passat? -va continuar, sense donar-li opció a respondre, segur que no s'hi negaria-. Si et va bé, aquest noi que t'ha donat el telèfon et portarà un bitllet d'avió per a divendres a les set del matí.

-Mmm... -va dubtar-. M'hauré de perdre un dia de recuperació...

-És veritat que hi vas al matí. -En Dmitry va fer una pausa per pensar-. Ara m'estic mirant les opcions de tots els vols, però... ja saps que no n'hi ha cap de directe.

-Sí, ja ho sé bé prou.

-Es veu que els de Pristina no teniu gaire costum de venir a Moscou -va dir mentre continuava mirant les diferents combinacions a l'ordinador-. Veig que és l'única manera: agafant el de les set del matí, arribes a Moscou a dos quarts de cinc de la tarda i podem sopar junts. Si n'agafes un altre més tard, no arribes fins passada la mitjanit.

Al cap d'un moment, es van acomiadar i en Hafiz es va quedar rumiant quina mena de feina li proposaria en Dmitry. Dones, drogues, cotxes de luxe... El negoci d'armes que havien fet junts uns anys abans li havia reportat uns beneficis suficients per poder canviar de pis i fer unes inversions que encara ara li estaven donant uns bons dividends. En tornar al menjador, li va explicar a la Fana que el divendres a primera hora havia de sortir de viatge i no tornaria fins dissabte al vespre o diumenge. El dijous va sortir de casa més aviat de l'habitual: abans d'anar a recuperació va passar per la barberia perquè li fessin una passada de màquina, encara que no li feia cap falta: tot i no estar en actiu, continuava portant els cabells tan curts com quan ho estava. Mentrestant, la seva esposa li va preparar una petita motxilla amb el mínim necessari per passar una nit a fora. Abans de la ferida potser hi hagués anat amb una petita maleta, més adient per a un home de negocis, però ara que tenia una mà ocupada en ajudar-lo a mantenir l'equilibri amb el bastó, va optar per la motxilla. Quan va sortir de recuperació, el noi que el dia abans li havia donat el telèfon el va tornar a trobar i li va donar un sobre amb el bitllet d'anada i tornada i el número de l'habitació que tenia reservada a l'hotel Gradovrovka.

El divendres, poc després de les quatre de la matinada, el va recollir un amic i el va acompanyar fins a l'aeroport. Després de massa hores de vol i de prop de cinc hores d'espera a l'aeroport d'Ankara, on van fer escala i va aprofitar per menjar una mica i fer una cervesa, l'avió va aterrar a l'aeroport de Sheremetyevo quan començava a fosquejar. En aixecar-se per sortir de l'avió es va fixar que havia nevat una mica recentment. Ja a la terminal va fer la cua pertinent per al control d'estrangeria. Al cap de mitja hora entrava en un taxi i li demanava que el portés fins a l'hotel. Va dirigir-se a recepció, on va identificar-se i va recollir la targeta. Un grum va insistir a portar-li la motxilla, el va acompanyar fins a l'habitació i va marxar després d'haver esperat inútilment una propina. El comandant va admirar el luxe de l'habitació i es va estirar una estona per deixar reposar la cama, abans de baixar al bar a gaudir d'unes copes de vodka. S'acabava de rentar la cara quan van trucar a la porta; en obrir, va trobar un cambrer darrere un carret amb una ampolla de xampany, dues copes, un bol de caviar i dues culleretes.

-Per a vostè, senyor -li va dir el cambrer, somrient davant la seva sorpresa. En Hafiz va acabar d'obrir la porta i li va franquejar el pas, recelós.

Mentre el cambrer acostava el carret a prop del llit i començava a obrir l'ampolla, el comandant el va seguir amb la mirada i va començar a tancar la porta, fins que una mà li va acariciar la seva que encara tenia en el cantell. La noia...

Dateiformat: EPUB
Kopierschutz: Wasserzeichen-DRM (Digital Rights Management)

Systemvoraussetzungen:

Computer (Windows; MacOS X; Linux): Verwenden Sie eine Lese-Software, die das Dateiformat EPUB verarbeiten kann: z.B. Adobe Digital Editions oder FBReader - beide kostenlos (siehe E-Book Hilfe).

Tablet/Smartphone (Android; iOS): Installieren Sie bereits vor dem Download die kostenlose App Adobe Digital Editions (siehe E-Book Hilfe).

E-Book-Reader: Bookeen, Kobo, Pocketbook, Sony, Tolino u.v.a.m. (nicht Kindle)

Das Dateiformat EPUB ist sehr gut für Romane und Sachbücher geeignet - also für "fließenden" Text ohne komplexes Layout. Bei E-Readern oder Smartphones passt sich der Zeilen- und Seitenumbruch automatisch den kleinen Displays an. Mit Wasserzeichen-DRM wird hier ein "weicher" Kopierschutz verwendet. Daher ist technisch zwar alles möglich - sogar eine unzulässige Weitergabe. Aber an sichtbaren und unsichtbaren Stellen wird der Käufer des E-Books als Wasserzeichen hinterlegt, sodass im Falle eines Missbrauchs die Spur zurückverfolgt werden kann.

Weitere Informationen finden Sie in unserer E-Book Hilfe.


Download (sofort verfügbar)

6,99 €
inkl. 19% MwSt.
Download / Einzel-Lizenz
ePUB mit Wasserzeichen-DRM
siehe Systemvoraussetzungen
E-Book bestellen

Unsere Web-Seiten verwenden Cookies. Mit der Nutzung dieser Web-Seiten erklären Sie sich damit einverstanden. Mehr Informationen finden Sie in unserem Datenschutzhinweis. Ok