Foc verd

 
 
Editorial Alrevés (Verlag)
  • 1. Auflage
  • |
  • erschienen am 22. Februar 2016
  • |
  • 214 Seiten
 
E-Book | ePUB mit Wasserzeichen-DRM | Systemvoraussetzungen
978-84-16328-47-5 (ISBN)
 
En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L'inspector se sent responsable i, amb el pretext descapar de la calor sufocant de Barcelona, decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós danar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña. Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el seu vell i atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida. Només darribar-hi, l'inspector Coirós li parla d'una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances. Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l'inspectorMarc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de Ciències. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les per a adults, infants i joves. Foc verd continua el cicle de novel·les començat amb noms de colors protagonitzat per l'inspector Marc Sergiot: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges (2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L'olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007), Mans lliures (2009, premi Ictineu 2010) i La mort del corredor de fons (2013).
  • 0,75 MB
978-84-16328-47-5 (9788416328475)
weitere Ausgaben werden ermittelt

1


Diumenge, 6 d'agost

Marc Sergiot obre els ulls. L'angle de visió es limita a un extrem de la coixinera i a una franja horitzontal de la paret. Desvia la mirada cap als dígits il·luminats del rellotge i salta del llit. Deixa anar un renec, blasfema en colpejar-se el dit d'un peu amb la pota d'una cadira; d'aquí a mitja hora ha de ser a l'hospital. Mentre va cap al bany es desfà de la samarreta i els calçotets, humits de suor. Obre l'aixeta, fa un pas decidit i es fica sota l'aigua. A l'estiu li agrada que la primera dutxa sigui freda; l'ajuda a desempallegar-se de la son i de la calor enganxosa de Barcelona.

Omple mig got del cafè que no es va acabar ahir i troba una magdalena endurida. Surt de casa amb la boca plena d'engrunes i el regust aspre del cafè reescalfat.

Escarxofat en una butaca hospitalària, incòmoda, l'agent Carles Fortiana fulleja el diari d'ahir dissabte. Amadeu Rodó, sota els efectes dels calmants, jeu en un dels llits. Té els ulls vidriosos, clavats en un lloc indeterminat del sostre. Tot d'una, se senten dos copets a la porta. Un instant després, aquesta s'entreobre i l'inspector Marc Sergiot s'esquitlla sigil·losament dins l'habitació. S'asseu a l'espona del llit buit que hi ha al costat del que ocupa l'agent convalescent.

-Què fa, avui, el nostre ferit?

Amadeu Rodó mira de reüll l'inspector i mou el cap de banda a banda. Alça gairebé imperceptiblement els dits de la mà que reposa sobre la cama dreta, que està embenada aparatosament fins al turmell.

-Vaig fent... -balbuceja.

Rodó va rebre un tret fa dos dies. El projectil entrà per la part anterior de la cuixa i la travessà obliquament, amb netedat, sense fregar l'artèria femoral, cap nervi important, ni cap os. Tot i això va necessitar una cirurgia d'urgència per suturar els músculs esquinçats i alguns vasos menors. Durant el postoperatori ha començat a tenir pics de febre, fet que pot allargar l'estada a l'hospital.

-T'he portat una mica de lectura. -L'inspector deixa un parell de diaris esportius sobre la tauleta, al costat d'un got buit. Amadeu Rodó assenteix amb el cap i intenta esbossar un somriure.

Passen en silenci tres, cinc... deu minuts. Sergiot mira el rellotge en el precís instant en què entra a l'habitació la dona de l'agent ferit. Fortiana li presenta l'inspector, que encaixa tímidament la mà de la dona. Els ulls de Sergiot i d'ella es troben fugaçment. La dona té uns ulls vius, inquisitius, molt diferents de la mirada inexpressiva i apàtica del seu marit. No s'havien vist abans, ni havia sentit parlar d'ella. Amadeu Rodó és gairebé tan reservat com ell, que mai no barreja la feina amb la vida privada. Ella besa fugaçment els llavis del marit, li pregunta com està. Carles Fortiana suggereix a la dona que s'assegui. Mantenen una conversa trivial: de la calor que fa i de la quantitat de gent que hi ha a urgències en ple estiu. Quan ja no tenen res més a dir-se, s'instal·la un silenci tàcit: ningú no gosa parlar del tret.

-He de marxar -diu l'inspector, tornant a mirar el rellotge.

-Jo també, que tinc torn de tarda -aprofita l'ocasió Fortiana.

Abans d'entrar a l'ascensor, Sergiot observa un ram de flors al costat de la porta d'una habitació. No pot treure's del cap que la seva ordre va provocar que es precipitessin. Va posar en perill els seus agents. Si hagués planificat el seguiment d'una altra manera, a Rodó no l'haurien ferit.

-He d'anar a veure un conegut que té un familiar ingressat a l'UCI. -Prem el botó de la planta baixa-. Si vols aprofitar per fer un cafè... No crec que trigui gaire. Després podem anar junts cap a la comissaria.

-L'espero a la cafeteria.

Sergiot enfila el passadís que mena a l'UCI. Fortiana s'encamina, en direcció oposada, cap al bar de l'hospital. L'inspector arriba fins al finestral, des d'on veu alguns dels pacients ingressats a cures intensives. Al seu costat hi ha un parell de dones, segurament familiars dels malalts, amb els ulls fixos rere els vidres. Escruta amb la mirada entre llits, monitors, tubs, màquines i aparells sofisticats que constitueixen el mobiliari de la sala visible de l'UCI.

De seguida la reconeix. Està asseguda en una cadira al costat d'un llit, i entre les mans té la mà inerta del seu fill, un adolescent pàl·lid, esprimatxat, amb uns cabells negres que contrasten amb el pijama blau cel de l'hospital. Ella està inclinada cap endavant i no treu els ulls del rostre del noi. Els únics signes vitals són el lleuger ascens i descens de la caixa toràcica i els gràfics punxeguts que se succeeixen a la pantalla del monitor que hi ha al capçal del llit.

Genís havia estat un fill molt desitjat per la Montserrat; l'havia tingut feia divuit anys, després de dos avortaments, gairebé consecutius, que li havien fet creure que mai no seria capaç de tirar endavant cap altre embaràs. La criatura va arribar quan menys s'ho esperava, quan ja havia perdut l'esperança de tenir cap fill. Dos anys després de néixer el nen, el marit marxà amb una altra dona.

Tota la seva vida girava al voltant de la criatura, d'un fill que creixia sa fins que, a l'adolescència, d'una manera sobtada va contraure una infecció vírica que amb el temps s'agreujà fins a provocar-li una insuficiència hepàtica irreversible. Ningú no se'n sabia avenir, però el noi necessitava un fetge per sobreviure. Aquest cop la mare no caigué en cap desànim; sabia que havia de lluitar pel seu fill, fer-li costat encara que fos a peu de llit, sense separar-se d'ell ni un sol dia, ni una sola hora.

Sergiot els observa durant un minut més, protegit pel vidre, ocult rere les dues dones. Sembla que el temps s'hagi aturat: mare i fill configuren una imatge serena, però carregada de dolor. Podria haver esperat que la Montserrat sortís -sap que els familiars poden estar-se dins només un temps limitat-, fer un cafè amb ella, escoltar-la, donar-li esperances, dir-li que probablement aviat arribarà el fetge que el noi necessita o, senzillament, fer-li companyia i compartir silencis. Però no s'hi veu amb cor. Torna a mirar el rellotge i desfà el passadís cap a la cafeteria de la planta baixa. Abans d'entrar, treu el cap a un dels patis interiors de l'hospital. Surt al celobert, encén un cigarret i fa una pipada amb avidesa davant la mirada plena de retrets d'una dona gran amb el pijama blau de l'hospital sota una bata. Aspira el fum amb fruïció i apaga el cigarret dissimuladament contra la paret.

A la cafeteria, Sergiot de seguida veu Carles Fortiana amb els ulls fixos en un televisor que penja al costat de la barra. L'agent adverteix la presència de l'inspector, però només aparta un instant la mirada de la pantalla.

-Els Mossos han enxampat els que faltaven de la banda -comenta l'agent, alçant un dit cap a les imatges-. Com sempre, ells acaben penjant-se les medalles. El Loto Azul era nostre.

Sergiot dóna una llambregada a la pantalla i encongeix les espatlles.

-Sense nosaltres no haurien aconseguit res... De fet, sense tu i l'Amadeu Rodó, que els heu posat la feina en safata. -L'inspector es pessiga el lòbul de l'orella amb l'índex i el polze i el mira als ulls-. De tota manera, si el que t'interessa són les medalles, potser hauries de fer un pensament.

-Un pensament?

-No series el primer que es passa als Mossos. Ells et coneixen i te'n deuen unes quantes: t'acceptarien amb els braços oberts.

-No se'm vulgui treure de sobre tan aviat, inspector.

Fortiana demana un altre cafè, el remena una mica perquè es refredi i se l'empassa gairebé d'un glop.

-Sap, inspector? Sovint penso què hauria fet jo si hagués arribat a aquest país nostre amb una mà al davant i l'altra al darrere. Si no tingués res, si hagués d'alimentar altres boques i no em quedés cap altra opció que delinquir.

Sergiot entén que no es refereix només als moldaus. El mira de gairell un instant.

-Si t'ho planteges massa sovint, acabaràs abandonant aquesta feina. Deixaràs de ser policia -sentencia l'inspector-. Mai no pensis què faries en el seu lloc.

-No és tan fàcil...

-Oblida-te'n. -Més que un consell li surt una ordre-. Fes la feina que hagis de fer i mai, mai no et posis al lloc de ningú.

Feia tres mesos que havien començat el seguiment. Els havien localitzat en un pis de Santa Coloma de Gramenet, però sabien que el seu àmbit d'actuació era la perifèria de la ciutat, poques vegades s'internaven als barris cèntrics de Barcelona. Per això els estranyà que els dos individus, en plenes vacances estivals, deambulessin durant tota una setmana pels voltants de la Sagrada Família. Era com si preparessin un cop o esperessin una trobada en un lloc concorregut per fer una transacció, però, en un migdia calorós d'un divendres de primers d'agost, aquell no semblava el lloc més indicat.

Va ser la casualitat, o potser la intuïció, el que els va fer seguir-los fins al Tot a Cent, una botiga xinesa que encara conservava el nom referit a les pessetes. Fortiana va decidir entrar-hi rere els dos homes. Li va estranyar que agafessin unes mitges. Tampoc no era normal que amb la calor d'agost que feia a Barcelona duguessin una caçadora d'entretemps de màniga llarga. Va pensar que sota la caçadora potser amagaven armes curtes. Mentre pagaven, Fortiana es va ajupir en un passadís atapeït de productes de qualitat dubtosa i va fer veure que es cordava una...

Dateiformat: EPUB
Kopierschutz: Wasserzeichen-DRM (Digital Rights Management)

Systemvoraussetzungen:

Computer (Windows; MacOS X; Linux): Verwenden Sie eine Lese-Software, die das Dateiformat EPUB verarbeiten kann: z.B. Adobe Digital Editions oder FBReader - beide kostenlos (siehe E-Book Hilfe).

Tablet/Smartphone (Android; iOS): Installieren Sie bereits vor dem Download die kostenlose App Adobe Digital Editions (siehe E-Book Hilfe).

E-Book-Reader: Bookeen, Kobo, Pocketbook, Sony, Tolino u.v.a.m. (nicht Kindle)

Das Dateiformat EPUB ist sehr gut für Romane und Sachbücher geeignet - also für "fließenden" Text ohne komplexes Layout. Bei E-Readern oder Smartphones passt sich der Zeilen- und Seitenumbruch automatisch den kleinen Displays an. Mit Wasserzeichen-DRM wird hier ein "weicher" Kopierschutz verwendet. Daher ist technisch zwar alles möglich - sogar eine unzulässige Weitergabe. Aber an sichtbaren und unsichtbaren Stellen wird der Käufer des E-Books als Wasserzeichen hinterlegt, sodass im Falle eines Missbrauchs die Spur zurückverfolgt werden kann.

Weitere Informationen finden Sie in unserer E-Book Hilfe.


Download (sofort verfügbar)

6,99 €
inkl. 19% MwSt.
Download / Einzel-Lizenz
ePUB mit Wasserzeichen-DRM
siehe Systemvoraussetzungen
E-Book bestellen

Unsere Web-Seiten verwenden Cookies. Mit der Nutzung des WebShops erklären Sie sich damit einverstanden. Mehr Informationen finden Sie in unserem Datenschutzhinweis. Ok